Res més increïble que crear el vostre propi adob 100% ecològic, nutrients gratis per a les vostres fruites i hortalisses tot reciclant les restes de l’hort i de la cuina: el cercle màgic, de l’hort al compostador i del compostador a l’hort!

Només us cal un petit espai al balcó, terrat o jardí… La mida del compostador i l’humus que en traureu dependrà de com de gran sigui el vostre hort.

A més a més, també podreu aprofitar els residus orgànics de les deixalles domèstiques, que es desaprofiten totalment quan van a parar a les incineradores o als abocadors, cosa que impedeix que es transformin en compost. Ja veieu que tot són avantatges!

En el compostatge imitarem el cicle natural de la naturalesa. Al bosc, el sòl s’omple de fulles que han caigut dels arbres, branques, fruits, herbes.. A poc a poc comença una fase de descomposició en què intervenen aigua, calor, fred, humitat i diverses espècies vives, i tot plegat es transforma en humus, compost 100% ecològic.

Necessitarem un compostador de fusta no tractada, una vareta més llarga que l’alçada del compostador, que ens servirà per remoure i barrejar, unes tisores de podar per tallar en trossos petits totes les branques i restes vegetals de més de 10 cm per tal d’accelerar el procés de descomposició, i una pala per extreure l’humus una vegada acabat el procés de compostatge, que sol tardar entre 3 mesos i 1 any depenent de com treballem la pila. Si hi anem afegint de manera constant més material, el procés serà més lent, però si deixem la pila tal com està i mantenim la humitat adequada aconseguirem ràpidament un bon humus!

El compost que recollirem al cap de 3 mesos és un compost fresc que encara no s’ha estabilitzat en forma d’humus. L’utilitzarem per als arbustos, els arbres fruiters i les verdures més exigents quant a nutrients i mai el posarem en contacte amb les arrels. El compost madur és aquell que recollirem al cap de 7-9 mesos i el podrem posar tant en superfície com barrejat amb la terra. Del compost d’uny any se’n diu compost vell i és un adob molt i molt concentrat en nutrients, per tant, l’hem de fer servir en dosis més petites.

Què posarem al compostador? Com més variat sigui el menú, més ric serà l’humus que n’extraurem; això sí, hi ha d’haver un equilibri entre material fresc (ric en nitrogen): peles de fruites i verdures, herba fresca, encenalls amb excrements de gallina… i material sec (ric en carboni): branques, fulles seques, closques d’ou, cendres, marro del cafè, bosses de te, cabells no tenyits, herba seca, palla…

Situarem el compostador en una zona amb sol i ombra, ja que si el posem al sol l’haurem de regar cada dia perquè no perdi la humitat. Si tenim jardí, el posarem en contacte amb la terra, i, si tenim paviment, alçarem el compostador a sobre d’un palet o maons. La primera capa que col·locarem serà o bé pedretes separades entre si o bé branquetes entrecreuades perquè tot plegat s’airegi. Si teniu el compostador sobre el paviment, us aconsello que hi poseu una capa de terra de bosc o d’humus perquè s’hi introdueixin els microorganismes necessaris per a la descomposició dels materials.

Tots els ingredients que hi posem es descompondran amb el temps, però depenent de com ho fem el procés serà més ràpid o més lent. Haurem de tenir en compte de combinar dues parts de material sec per una d’humit. Com més trossejat estigui tot, més ràpidament es descompondrà, i també és molt important fer capes fines. Si voleu menys feina i no us fa res haver-vos d’esperar més per tenir el compost, aneu afegint els ingredients lliurement i deixeu que la naturalesa actuï per si sola!

Això sí, heu de remenar el compostatge un cop a la setmana per anar bé i assegurar-vos que estigui sempre ben humit.